| Publication |
AVUI |
| Date |
June 9, 2010 |
L'esperit vitalista i enèrgic eminentment americà cobreix la presentació del Boston Ballet, la companyia dirigida per l'exballarí d'origen finès Miko Nissinen al capdavant d'una multiculturalitat igualada en el seu rigor tècnic i un somriure perfecte.
La companyia defineix la seva versatilitat dins d'un programa neoclàssic que va del Balanchine dels 70 fins als seus deixebles del segle XXI. Així, la primera peça del programa que duien al Coliseum, el Ballo della Regina, reproduïa l'estructura d'un ballet clàssic amb cos de ball femení i una parella protagonista que anava introduint petits trencaments a les formes acadèmiques. A banda de les línies indestructibles que dibuixaven braços i cames de tots els intèrprets, era el ballarí Jeffrey Cirio qui aconseguia hipnotitzar el públic amb la seva flonjor, que prescindia de l'anquilosament antic de la coreografia.
L'entrada al segle XXI no podia ser més brillant, amb la peça de Viktor Plotnikov ballada per l'argentina Erica Cornejo amb el canari Yury Yanowsky, Rhyme, una joia coreogràfica que la ballarina feia lluir amb força i delicadesa.
Després venien unes noves variacions Goldberg segons els moviments de Sabrina Matthews a Ein von viel (Una gran quantitat de) i la sensualitat de Helen Pickett a Tsukiyo (Llum de lluna), dues ocasions per seguir gaudint de la qualitat interpretativa i tècnica dels components del Boston Ballet. Però la prova final de la creativitat nord-americana quedava degudament sobrepassada amb Break the eyes (Trenca els ulls) del coreògraf resident Jorma Elo, una obra entre futurista i clàssica que prenia la música de Mozart per intercalar-hi fragments musicals robòtics que Rachel Cossar, antiga gimnasta olímpica, feia seus amb ordres que la resta del cos de ball transformaven en cadència barroca. L'anar i venir de passat a futur produïa una dislocació comprensiva que a mesura que avançava l'espectacle s'assentava en una normalitat fantàstica.
El recorregut des del primer trencament neoclàssic de Balanchine fins a la postmodernitat clàssica d'Elo, queda clar, només és possible per la tècnica interpretativa dels ballarins. Impecables.
English translation
Spirit, energy and vitality were presented by the American company, Boston Ballet, a multicultural company led by the Finnish former dancer Mikko Nissinen. The Company displays technical rigor and a fresh attitude.
The Company defined its versatility in a program that presents both Balanchine’s neoclassical style and contemporary, 21st century movement. The first piece of the program that Boston Ballet brought to the Coliseum, Ballo della Regina, showed corps dancers with a lead couple. The corps dancers displayed perfect arms and legs, and dancer Jeffrey Cirio hypnotized the audience with movements that went beyond the choreography.
The contemporary choreography could not be bolder than in Viktor Plotnikov’s piece, Rhyme, danced by Erica Cornejo and Yury Yanowsky. It’s a choreographic gem that had the dancers displaying both strength and delicacy.
Then came Sabrina Matthews’ ein von viel, set to Goldberg Variations, and Helen Pickett’s sensual Tsukiyo. One could enjoy the technical quality and interpretive talents of Boston Ballet in both of these ballets. But, the real display of American creativity was shown in Brake the Eyes, by Resident Choreographer Jorma Elo. It is a futuristic work with the classical music of Mozart combined with robotic musical fragments in which Rachel Cossar, a former Olympic gymnast, gave orders to the rest of the dancers.
The journey through the evening, from Balanchine’s neoclassical style to Elo’s contemporary style is only possible because of the technique and interpretation of the dancers. Impeccable.
